Ara fa un any vaig estar d'excursió per Bèrnia i a l'hora de berenar varem anar a Calp a veure el Penyal d'Ifach, com no teniem massa temps ens varem quedar en el primer mirador comentant algunes coses peculiars de la zona i ens va fer prometre als que anavem que pujarem al cim del Penyal d'Ifach alguna vegada en la vida.
Estes Pasqües he pogut complir aquella promesa.
Ací a l'esquerre podeu veure una foto del Penyal des del campament base.
El dia era nuvolós i estavem patint per si començava a ploure i haviem de tornar-nos-en, o el que era pitjor baixar per totes aquelles pedres esvaradisses.
El cim es troba a 332 metres d'altura, a la base hi ha un lloc amb dues fonts lavabos i un centre amb informació del parc, sobre la fauna i flora. A partir d'ahí puja un estret camí molt fàcil de seguir fins que arriba al túnel que perment passar a l'altra cara de la muntanya. En el túnel hi ha poca visibilitat i convé agafar-se de les cordes amb força (que li ho pregunten a Miguel que es va fer un esquinç).
La veritat és que la ruta després del túnel és un poc més complicada i ja no és massa apta per a xiquets o ancians però tampoc és dura en excés i sí que és assequible per a nosaltres (els no experts).
Assusta un poc els primers metres perquè hi ha cordes per agafar-se i pareix que tot anirà igual, però després crec que el pitjor problema que podem trobar és el d'esvarar-nos si les pedres estan banyades.
Pel que fa al calcer, fins el túnel es pot usar qualsevol tipus de sabata (preferentment planes) després sí que és molt recomanable l'ús de calçat de muntanya amb sola que no rellisque. Els camins estan molt marcats i no hi ha vegetació que puga punxar per tant es pot pujar fins i tot en pantalons curts.
No cal arribar al cim per a tenir bones vistes, des dels primers miradors ja es pot observar bé Calp, les salines, la comarca i s'hi veu bé Benidorm. El problema és que nosaltres varem pujar un dia nuvolós. El que destaca de les vistes és la quantitat ingent de cases i urbanitzacions que envolten el Penyal per les muntanyes col·lindants.
Per cert no té res a veure la cara de la muntanya que dona al poble en la part més endinsada en la mar.
Estes Pasqües he pogut complir aquella promesa.Ací a l'esquerre podeu veure una foto del Penyal des del campament base.
El dia era nuvolós i estavem patint per si començava a ploure i haviem de tornar-nos-en, o el que era pitjor baixar per totes aquelles pedres esvaradisses.
El cim es troba a 332 metres d'altura, a la base hi ha un lloc amb dues fonts lavabos i un centre amb informació del parc, sobre la fauna i flora. A partir d'ahí puja un estret camí molt fàcil de seguir fins que arriba al túnel que perment passar a l'altra cara de la muntanya. En el túnel hi ha poca visibilitat i convé agafar-se de les cordes amb força (que li ho pregunten a Miguel que es va fer un esquinç).
La veritat és que la ruta després del túnel és un poc més complicada i ja no és massa apta per a xiquets o ancians però tampoc és dura en excés i sí que és assequible per a nosaltres (els no experts).Assusta un poc els primers metres perquè hi ha cordes per agafar-se i pareix que tot anirà igual, però després crec que el pitjor problema que podem trobar és el d'esvarar-nos si les pedres estan banyades.
Pel que fa al calcer, fins el túnel es pot usar qualsevol tipus de sabata (preferentment planes) després sí que és molt recomanable l'ús de calçat de muntanya amb sola que no rellisque. Els camins estan molt marcats i no hi ha vegetació que puga punxar per tant es pot pujar fins i tot en pantalons curts.
No cal arribar al cim per a tenir bones vistes, des dels primers miradors ja es pot observar bé Calp, les salines, la comarca i s'hi veu bé Benidorm. El problema és que nosaltres varem pujar un dia nuvolós. El que destaca de les vistes és la quantitat ingent de cases i urbanitzacions que envolten el Penyal per les muntanyes col·lindants.
Per cert no té res a veure la cara de la muntanya que dona al poble en la part més endinsada en la mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario