Hannibal, el origen del mal

Fa apenes una setmana comentava 300 que m'havia semblat prou sanguinolenta, ahir vaig veure Hannibal, el origen del mal i té un nivell de crueltat i sanguinitat semblant en quantitat.
La pel·lícula no ha defraudat les meues expectatives, amb aquesta història ja es tanca el cicle encetat per El silencio de los corderos en cadascuna de les edicions les imatges explícites de violència i sang han anat augmentant i pujant de to.
Les coses que destaquen de la pel·lícula són:

• El fet que Hannibal perd els sentiments fins. Un dels que més crida l'atenció és la perdua de tot sentiment afectiu cap a les persones i arriba al cas extrem de reultar-li el sexe indiferent.
• L'actor Gaspard Ulliel que interpreta al jove Hannibal té unes faccions prou apropiades per al paper i no puc criticar-li res del seu paper (tampoc és que jo siga cap expert) però les comparacions estan ahí i tots recordem l'inigualable Anthony Hopkins que pareix que ha nascut per interpretar aquest personatge. La mirada tenebrosa d'Anthony Hopkins passa a la història de la meua ment com una genialitat al costat de la imatge d'Einstein traien la llengua o la fotografia de Sharbat Gula.
• Tenia una tercera cosa que comentar però ara mateix no la recorde, si em ve al cap ja vos comente.

Una de les coses que no m'han agradat és la fotografia, eixa imatge de mig castell o els senyals de tràfic que apareixen en algunes escenes i altres detalls semblants et recorden que estàs en un cinema i estàs veient una pel·lícula i no vius el moment.