Elegi

La pel·lícula d'Isabel Coixet "Elegi"
Puf se'm fa pesat fins i tot dir res.

Quan vaig veure "La vida secreta de las palabras" (no l'he acabada mai i l'he començada com 3 vegades), em va pareixer: lenta, sosa, amb pocs personatges, espais reduïts, avorrida i em posava nerviós.

Vaig veure el divendres "Elegi" al cinema com a solució de compromís per disputes entre veure alguna d'altres 2 pel·lícules.

"Elegi" és del mateix estil: sosa, avorrida, lenta, lenta, lenta, lenta amb pocs personatges i també em posa nerviós estar-me sentat tanta estona mirant-la. Quin horror! Ni els pits de Penélope resultaven interessants.